CATALÀ

BIO

Rebekah Helton és una fotògrafa d'art i artista digital autodidacta amb seu a San Antonio, TX, EUA. La seva formació en ecologia viral marina, culminada amb un doctorat, deixa constància de la seva atenció meticulosa al detall i a l'escala. Una vida de viatges arreu del món, des d'expedicions de recerca remotes fins als carrers de ciutats en més de 30 països diferents, ha conformat el seu vocabulari visual. La seva obra abasta des de la fotografia amb càmeres DSLR, iPhone i microscòpia, fins a l’art digital experimental, tot arrelat en l’honestedat emocional i la precisió visual.

Se sent especialment atreta per les interaccions humanes dins dels mons creats i naturals, capturant sovint fragments desapercebuts de la vida quotidiana. La perspectiva de Rebekah és sòlida, de vegades literalment: és coneguda per abaixar-se, moure el cos i reajustar el seu enquadrament per captar el moment que la seva ment veu.

El seu compromís creatiu ha estat reconegut pels NY Photography Awards, PX3, Nikon Small World, Julia M. Cameron Awards i diverses galeries internacionals. Influenciada per fotògrafes com Vivian Maier i Sally Mann, aporta el seu propi entusiasme artístic als seus processos creatius. La seva obra convida l’espectador a aturar-se, mirar més enllà de la superfície del que veu i connectar amb el que sent, reflectint així la seva curiositat personal i persistent pel que és evident i pel que resta ocult.

STATEMENT

Fotografio principalment imatges en blanc i negre. Sense la distracció del color, la llum i la forma són lliures, i així poden transmetre pes, ombra i significat. Aquesta juxtaposició entre on el silenci es troba amb el moviment, o on la bellesa s’amaga en allò que és ignorat, és el nucli del meu procés artístic. La meva obra sovint se centra en la vida urbana espontània, l’arquitectura de les experiències viscudes i com la nostra presència dona forma als mons visibles i invisibles.

Fotografio allò que m’empeny emocionalment, especialment quan és subtil. El meu objectiu mai és replicar el que tinc al davant, sinó traduir aquella experiència sentida en aquell instant. Una inclinació de llum, una paret oblidada, el gest d’algú caminant… aquests fragments poden parlar molt si els deixem.

Com a persona que conviu amb migranya crònica, l’art s’ha convertit en més que un mitjà: és un refugi. Quan el món es fa aclaparador, em giro cap a l’objectiu de la meva càmera o cap a la pintura digital, no per escapar de la realitat, sinó per transmutar-la en una claredat dins del caos intern.

Les meves imatges són invitacions a mirar de nou i durant més temps, potser per considerar que hi ha alguna cosa essencial en aquelles coses que sovint passem per alt.

ESPAÑOL

BIO

Rebekah Helton es una fotógrafa de bellas artes y artista digital autodidacta con base en San Antonio, TX, EE. UU. Su formación en ecología viral marina, culminada con un doctorado, sustenta su aguda atención al detalle y a la escala. Una vida de viajes alrededor del mundo, desde expediciones de investigación remotas hasta calles urbanas en más de 30 países, ha moldeado su vocabulario visual. Su obra abarca desde fotografía con cámaras DSLR, iPhone y microscopía, hasta arte digital experimental, todo basado en la honestidad emocional y la precisión visual.

Se siente especialmente atraída por las interacciones humanas dentro del mundo construido y natural, capturando con frecuencia fragmentos pasados por alto de la vida cotidiana. La perspectiva de Rebekah es firme, a veces de forma muy literal: es conocida por agacharse, mover su cuerpo y recalibrar su encuadre para coincidir con el momento que su mente visualiza.

Su compromiso creativo ha sido reconocido por los NY Photography Awards, PX3, Nikon Small World, Julia M. Cameron Awards y galerías internacionales. Influenciada por fotógrafas como Vivian Maier y Sally Mann, aporta su propio entusiasmo artístico a sus procesos creativos. Su obra invita a los espectadores a detenerse, mirar más allá de la superficie de lo que ven y conectar con lo que sienten, reflejando así su curiosidad personal y persistente por los mundos tanto evidentes como ocultos.

STATEMENT

Fotografío principalmente imágenes en blanco y negro. Sin la distracción del color, la luz y la forma se liberan, y así pueden transmitir peso, sombra y significado. Esta yuxtaposición entre donde el silencio se encuentra con el movimiento, o donde la belleza se oculta en lo que se suele ignorar, es el núcleo de mi proceso artístico. Mi trabajo suele centrarse en la vida callejera espontánea, la arquitectura de las experiencias vividas y cómo nuestra presencia da forma a los mundos visibles e invisibles.

Fotografío aquello que me conmueve emocionalmente, especialmente cuando es sutil. Mi objetivo nunca es replicar lo que tengo delante, sino traducir la experiencia sentida en ese momento. Una inclinación de luz, una pared olvidada, el gesto de alguien al caminar… estos fragmentos pueden decir mucho si los dejamos hablar.

Como alguien que convive con migraña crónica, el arte se ha convertido en más que un medio: es un respiro. Cuando el mundo se vuelve abrumador, recurro al objetivo de mi cámara o a la pintura digital, no para escapar de la realidad, sino para transmutarla en claridad en medio de una cacofonía interna.

Mis imágenes son invitaciones a mirar de nuevo y por más tiempo, quizá para considerar que hay algo esencial en esas cosas que a menudo pasamos por alto.

ENGLISH

BIO 

Rebekah Helton is a self-taught fine art photographer and digital artist based in San Antonio, TX, USA. Her background in marine viral ecology, culminating in a Ph.D., informs her keen attention to detail and scale. A lifetime of global travel, from remote research expeditions to city streets in over 30 countries, shapes her visual vocabulary. Her work spans photography using DSLRs, iPhone, and microscopy, to experimental digital art, all rooted in emotional honesty and visual precision.

She is especially drawn to human interactions within the created and natural worlds, often capturing overlooked fragments of daily life. Rebekah’s perspective is grounded, occasionally quite literally. She is known for getting low, shifting her body, and recalibrating her frame to match the moment her mind sees.

Her creative commitment has received recognition from the NY Photography Awards, PX3, Nikon Small World, Julia M. Cameron Awards, and international galleries. With influences by photographers such as Vivian Maier and Sally Mann, she brings her own artistic zeal to her creative processes. Her work asks for viewers to pause, look beyond the surface of what they see and engage with what they sense, thus reflecting her personal and persistent curiosity about the obvious and obscure worlds.

STATEMENT

I photograph primarily black & white images. Without the distraction of color, light and form are unrestricted, thus carrying weight, shadow, and meaning. This juxtaposition of where silence meets movement, or where beauty hides in what is disregarded, is the core of my artistic process. My work often centers around unscripted street life, the architecture of lived experiences, and how our presence shapes the visible and invisible worlds.

I photograph what compels me emotionally, particularly when it’s subtle. My goal is never to replicate what is in front of me, but to translate that felt experience in that moment. A tilt of light, a forgotten wall, the gesture of someone walking, these fragments all speak volumes if we let them.

As someone who navigates chronic migraine, my art has become more than a medium, it’s a respite. When the world becomes overwhelming, I turn to my camera lens or to digital painting, not to escape from reality but rather to transmute it into a clarity in the midst of an internal cacophony.

My images are invitations for others to take a look again and longer, perhaps to consider there may be something essential in those things that we often overlook.